L'església

L'Església primitiva

Pocs mesos després de l'aparició, al setembre de 1459, el bisbe de la Seu d'Urgell, Arnau Roger de Pallars, dona el permís per construïr una capella sota l'advocació de Nostra Dona del Miracle. D'aquesta primitiva església del Miracle no ens queden mes que algunes poques referències. De proporcions reduïdes, al començament del segle XVI resultava ja insufcient L'any 1531 decidiren allargar-la i subsistí fins a mig segle XVI. Estava emplaçada a el mateix indret on construïren la segona església, de la qual probablement passà a formar part com a capella lateral.El més valuós que resta de l'antiga església gòtica és sens dubte el bellíssim retaule, procedent del seu altar major, que adorna en l'actualitat la capella del Santíssim Sagrament. En nou compartiments, hi ha representats els principals misteris de la vida de Crist i de la seva mare, la Pietat, el Naixement, l'Adoració dels Reis, la Verònica, la Resurrecció, l'Ascensió del Senyor, la Crucifixió, la Pentacosta, i la Dormició de la Verge. Cimeja el retaule, una còpia de la Coronació de Maria, del pintor Velázquez;vorejada per dues escenes de l'Anunciació.El retaule, està flanquejat per diverses imatges de sants. Els estudis històrics recents l'atribueixen al pintor Pere Nunyes vers el 1531.

La segona església.

A partir de l'any 1546, Miquel Lerault, d'origen francès,i el seu fill Jaume, foren els encarregats de bastir la nova església. Les obres es prolongaren fins al 1551. La consagració d'aquesta segona església del Miracle va tenir lloc el 1590. Entre 1593 i 1594, l'orguener solsoní Antoni Bordons va construir-hi un orgue de set registres. D'aquesta segona església, derruïda a finals del segle XVIII, en queden encara alguns vestigis, inclosos dins la part interrompuda del temple actual.

L'església actual.

Amb el segle XVII s'obre una època de gran esplendor i prosperitat per al Santuari del Miracle. El primer contracte per a l'edificació d'una tercera església fou signat l'any 1652, i passaren tres mestres d'obra per dirigir la construcció, fins l'any 1733, que s'hi pogué traslladar la santa Imatge. L'any 1747 s'iniciava la construcció del retaule, i en 1758-1759 s'amplià l'orgue amb un registre de clarins i baixons; i s'acabà el cambril. L'esgésia actual tindria, un cop acabada 38 metres de llarg per 29 d'ample i 26 d'alçada. Dóna entrada al temple, una bella portalada integrada per dues columnes dòriques que sostenen un frontó barroc. A la part superior de l'edifici s'obren tres grans galeries amb forma de tribuna amb balustrada de pedra. El temple consta interiorment d'una sola nau amb sis capelles laterals. En el prebisteri, dues portes laterals donen accés a la capella del Santíssim i a la sagristia. D'una gran cornisa arrenquen els arcs centrals, d'estil ogival, que aguanten la coberta i van a unir-se en quatre grans claus de volta. L'església del Miracle, malgrat restar inacabada des de 1820, representa un exemple d'arquitectura religiosa únic a Catalunya.